Com ho desenvolupem
Els avantatges d'un programa
Després d'un bon grapat d'anys de tallers, sessions i altres activitats amb persones, he arribat a la conclusió que el treball corporal i psicocorporal en sí mateix, tot i tindre un acompanyament psicoterapèutic (des d'on jo el desenvolupe), manca d'un enfocament més holístic (eu-holístic m'agrada nomenar-ho per diferenciar-ho de tota la parafernàlia pseudoholística de l'actualitat). M'he adonat que si bé els processos psicosomàtics i psiconeuroanatòmics són intel·ligibles i tractables des d'un punt de vista psicoterapèutic (per abrevirar-ho així), determinada fenomenologia més metafísica i/o metacientífica, real i evidenciable, si apareix (que sempre apareix), no té resolució ni integració si es deixa a les persones òrfenes d'un procés i acompanyament més complet que els ajude en la digestió i integració "del material emergit i emergent" d'una forma profitosa o sense un sobrecost d'energia i esperança o, desesperació o equivocació.
Aqueixa orfandat o manca de context integral del treball evolutiu personal, afavoreix o, directament provoca, el que considere un Turisme Terapèutic Involuntari, és a dir, anar a la recerca inconnexa (i no poques vegades egoica) de ferramentes prometedores de ser resolutives i que, sovint, esdevenen contraproduents, sense poder ser valorades amb un criteri professional (o espiritual per un mestre adient), amb objectivitat i amb PERSPECTIVA DE PROCÉS PERSONAL EVOLUTIU. Les persones busquem, o experimentem o ens adherimn com a sangoneres a un recurs o a un enfocament. o a una lluentor (un cosa que enlluerna perquè brilla d'una determinada manera). De vegades s'observa fins i tot un desplegament fal·laciós de mètodes pseudoreligiosos o pseudoespirituals que atrauen a la gent amb dolor, la qual acaba desgastada, frustrada o emprada, perquè el temps li mostra que no hi ha la solució anhelada. També hi ha els buscadors que des de l'ego o la racionalitat i la lògica mental, van cercant i "trobant" infructuosament o amb pocs encerts, sense adonar-se que, precisament, son els seus propis bloquejos caracterials i neuròtics (entre d'altres) normalment inconscients, allò que els estimula al turisme terapèutic (que segons com, acaba sent ja voluntari). Contràriament, hi ha també qui cau en una decepció o, si més no, un rebuig, cap a la medicina o terapèutica convencional o científica, per experiències infaustes, esperances insatisfetes, resultats no assolits, enganys, etc., i abandona les avantatges que eixe àmbit d'acció pot oferir.
Quan parle d'un sistema INTEGRAL, INTEGRATIU i INTEGRADOR, faig també referència a considerar una visió global de tot el que una persona que busca, pot necessitar. És un tema per a parlar-ne de llarg. Ara només vull assenyalar que si a qui busca se li ofereix UN CAMÍ sense grans promeses i que se'l mire com a persona diferenciada i que PERSONALITZE les seues necessitats, desapareixen aleshores les angoixes de l'exploració cega o malbaratada.
Tot això, d'una banda, però a més a més, d'una altra, m'he adonat també que l'estudi vivencial o experiencial (la "vivenciació") del caràcter psicològic, malgrat ser una cosa que ja comença a ser molt coneguda i prostituïda actualment, si no va acompanyada d'una autoexploració de la relació caràcter-cos-psique i les manifestacions psicosomàtiques i conductuals que es generen, també tenim processos òrfens. I açò, no és nou tampoc; però encara hi manca alguna cosa més.
Allò que altrament ens queda --per a mi una part transcendental--, és la dimensió psicoespiritual, numinosa o espiritual. A Occident, especialment, el materialisme, el cientifisme (que no la ciència), les escolàstiques, la tergiversació o prostitució del tema i també --per què no dir-ho-- els egos, la ignorància i la por, fan que aquest àmbit siga menystingut, rebutjat, malentés, malbaratat o corromput, pervertit i viciat. En definitiva, negat. Nogensmenys, la dimensió espiritual forma part de la condició humana, i no només humana, sinó universal. Altra cosa és com ho entenga cadascú en funció de la seua psicologia, educació, tradició religiosa, cultura, intel·ligència, personalitat, cosmovisió, cosmogonia i evolució personal. Després de veure moltes coses, jo, personalment, reconec el sufisme com a un sistema o marc d'acció real, vertader i sofisticat per al treball que integre la dimensió espiritual, tot i els prejudicis i el desconeixement que la societat "occidental" hi té sobre això, i malgrat també la desvirtuació, degeneració, malinterpretació i decrepitud que hi sol imperar.
Tal i com ens endinsem en el coneixement d'aquest àmbit espiritual d'una manera seriosa i fins i tot analítica (anàlisi fins on el nostre intel·lecte arriba) descobreixes el pes que té en la vida aquesta dimensió "desconeguda" i, per tant, en la salut, que al capdavall és la raó principal per la qual les persones busquen teràpia, transformació, evolució i millora, o si voleu, canvis. Considere que, finalment, la relació caràcter-cos-psique-ànima és la madeixa completa per treballar sobre sí mateix en el plànol físic o material, com a manifestació de l pròpia realitat espiritual. I és evident que una persona sola, no pot buscar els recursos i encertar sempre, i no pot desautoboicotejar-se fàcilment o, simplement, no pot. I per suposat, no pot gestionar ni modificar res del plànol espiritual perquè ni en sap, ni n'és conscient de tot el que hi ha, ni li correspon; i per això estan els sants vius com a mestres espirituals. Així ho he experimentat i veig claríssimament els beneficis d'oferir als participants un PROGRAMA amb un paquet de recursos y uns SISTEMA de treball en el plànol físic, material, aquí i ara, i per al que vulga o no tinga marc espiritual, presentar-los l'existència del sufisme com a marc de treball espiritual que integre el treball en el plànol material.
Aleshores, he arribat a la conclusió final que perquè s'optimitze l'energia, els recursos, el temps, l'interés i l'esforç d'una persona que busca millores o canvis efectius i fefaents de salut o personals, la millor opció és disposar d'un programa que preferisc denominar-lo de TRANSFORMACIÓ o d'EVOLUCIÓ sobre la base d'anar prenint consciència d'allò que no se'n té. Un programa que siga vertaderament holístic (jo ho anomene eu-holístic per diferenciar-ho d'allò que no ho és, com ho he assenyalat més amunt) i, en conseqüència, vertaderament integral i integratiu. Un sistema de treball que li permeta a la persona abordar els problemes considerant totes les dimensions possibles quan escaiga i que li done ferramentes per a entendre's i avançar. Un mètode, una guia, un fil conductor i vertebrador, un entorn segur que marque objectius, compromís i aporte perspectiva, perquè així la persona té un "camí" el qual seguir i despreocupar-se de fer turisme terapèutic. La persona té tècniques, mètodes, i un SISTEMA DE TREBALL, ACOMPANYAMENT i/o ASSESSORAMENT que li permet d'entregar-se al seu procés i disposar d'assistència per buscar o integrar altres recursos disponibles fora del programa si en fos de menester. En realitat un PROGRAMA D'APRENENTATGE SOBRE U MATEIX. En el sufisme hi diem: coneixe't a tu mateix i coneixeràs al teu senyor!
Un programa permet, doncs, fixar-se uns objectius a curt i llarg termini, cosa que dóna consistència al compromís d'un mateix i s'avança tant en l'obtenció de resultats com en la seua digestió i integració; al cap i a la fi, la persona allò que anhela és obtenir resultats de canvi i millora.
Dinàmica de treball
Comencem els programes al mes de setembre i els acabem al juny. En començar ens dediquem a fixar objectius i refer una anàlisi d'on som, on estem i cap on volem anar enguany i així tindre un punt de partida que ens puga servir d'arrancada i perspectiva.
▪ Es fa un taller presencial cada mes i n'hi ha de dos tipus:
a) Els de psicocorporal, en què pel matí fem un treball físic d'aproximadament 4 hores i per la vesprada fem aprofundiment dels caràcters, explicació d'exercicis psicològics d'egoperspectiva i una roda de compartir per exposar resultats de l'aplicació dels exercicis del mes anterior.
b) Tallers en què només es fa el treball de respiració activada amb dos torns, un pel matí i l'altre per la vesprada. Als mesos que hi ha taller de respiració, els exercicis o explicacions del tema dels caràcters i l'egoperspectivaes fan individualment o online.
▪ El tallers són preferentment en dissabte. Els horaris: matí de 10,00 a 14,00 h; vesprada de 15,00 a 19,00 h. Als tallers de respiració l'hora del final de la vesprada es pot allargar més.
El treball en grup
És sobretot amb el naixement de la teràpia gestàltica, la psicologia humanista i la psicologia cognitivoconductista moderna, allà entre els 60 i els 70, que s'hi comença a treballar en grup i deixar l'exclusivitat de les sessions individuals, tal volta de caire més psicoanalític. Des de cercles i rodes de compartir de teràpies per a les addiccions, les malifetes o per a víctimes de traumes diversos, etc., fins a tallers terapèutics psicoemocionals, psicoespirituals i passant per enfocament terapèutics de tota mena, la intensitat i els requeriments de mostrar-nos "nuus i humiliats" al grup, a la "tribu", fou cada vegada més evident com a un recurs de primer orde en efectivitat i poder transformador.
Però la veritat és que això no és gens nou. Totes,
absolutament totes les cultures i civilitzacions arcaiques tenen en la "tribu"
o el grup social, la tercera pota sobre la que cada individu se sosté (la
primera és la mare i la segona el pare o l'inrevés segons el gènere) i després la "tribu" o la comunitat... la que siga.
El teball en grup és una AÏNA (eina, ferramenta...) hui dia indiscutible per a tenir un context confrontatiu alhora que esmorteïdor i reparador, un laberint d'espills sense judicis quan t'hi mires, i un llit escumós on deixar-he caure o solsir. Això sí, estic parlant de grup continuats, que "fabriquen" una "tribu"... En el sufisme hi diem: la nostra "tariqa" (orde) es basa en el "sohbet" (parlament del mestre o mediador) i tot allò bo (o tot el bé) ve de la reunió!
Continguts en general
Temàtiques de treball personal més enllà dels tallers psicocorporals y de respiració activada
▪ DESENVOLUPAMENT PSICOCORPORAL. Tallers grupals d'exercicis corporals, energètics i psicocorporals amb la metodologia abans esmentada. No hi ha una temàtica concreta i determinada per a cada taller, però en funció de l'evolució i de cada moment del grup i els participants s'optarà per aprofundir en uns treballs i exercicis o altres.
▪ CARACTERIOLOGIA HUMANA I ENEAGRAMA SUFI : Iniciar-se o aprofundir en la caracteriologia psicològica i psicocorporal humana i les arrels psicològiques i espirituals de les personalitats procura una ampliació de la consciència d'un mateix que facilita ferramentes per a la comprensió dels problemes d'autorelació i interrelació i possibles vies de resolució, com per exemple la relació pares fills o de parella, laborals, etc. . Treballem sobre la base de l'eneagrama sufí i l'eneagrama de les personalitats de Claudio Naranjo i Juanjo Albert, alhora que desenvolupem exercicis de psicologia sufí cronològics per a treballar els diferents components que estructuren l'ego psicològic i existencial: la queixa, el perdó, la imatge projectada-reflectida i la realitat i il·lusió. Els continguts i propostes pràctiques es vertebren sobre el àmbits següents:
▪ EGOPERSPECTIVA. Exercicis de psicologia sufí cronològics per a treballar els diferents components que estructuren l'ego psicològic i existencial: la queixa, el perdó, la imatge projectada-reflectida i la realitat i il·lusió. Després d'una introducció de tipus teòric i metodològic es planifica el treball entre tallers amb una calendarització d'un mes vista. Els continguts i propostes pràctiques es vertebren sobre el àmbits següents:
- La queixa: Observarem com ens queixem, per què, des d'on i la importància que això té per a desconnectar-nos, descentrar-nos i somatitzar des de la negativitat, alhora de la imprtància que té per a entendre com s'articula la part "malalta" del nostre caràcter psicològic.
- El perdó: perdonar-se a sí mateix, perdonar a altres, demanar perdó i el perdó des de la dimensió espiritual. Explorarem la dimensió del perdó per entendre com es desenvolupen determinades emocions que conformen cuirasses caracterials i psicosomàtiques bloquejants.
- La imatge projectada i reflectida: el personatge de l'ego, la meua projecció, la identificació segons la validació exterior, retroprojecció espiritual i egodisolució. Prenim consciència de la identitat, imatge, màscara i funcionament de l'estructura egoica i com s'articula psicològicament, emocionalment i corporalment.
- Realitat i il·lusió: El diàleg intern; recordar i connectar amb l'essència; buits interiors; crítica, agressió projectiva i antídots; desidentifiació física i mental: exercici psicoespiritual;, imaginació, fantasia, mentida i engany. Aquest bloc temàtic de treball continua l'anterior i aprofundeix amb l'anàlisi de la nostra estructura egoica i com es manifesta en els diferents plànols de la nostra existència.
▪ VOCACIÓ OCULTA. Exercicis d'autoprospecció basats en tècniques de coaching i PNL correlacionats amb els resultats dels exercicis psicològics i y dels tallers per a entendre quina pot ser la teua missió o funció real aliniada amb la teua essència. Aquest treball, per exeperiència veig que constitueix un eix fonamental sobre el qual s'apuntalen molts processos de canvi vital i situacions personals.
