Testimonis

En aquesta pàgina trobaràs alguns testimonis de les moltes persones amb les que he pogut treballar.

Primer hi ha testimonis per escrit i més avall en vídeo

Testimonis escrits

LA CULPA QUE NO ERA MÍA

M.A. és una dona de 50 anys amb diversos problemes de salut importants, tant a nivell físic com a emocional: còlon irritable, miomes uterins, dermatitis fotosintètica, operada de quist benigne en pit dret, episiotomia amb resultats no favorables, dolors en la part dorsal de l'esquena, engonals i clatell, falta de confiança en la gent per sentir-se traïda diverses vegades, menstruacions a vegades doloroses i ara remetent per aparició de la menopausa, problemes familiars, falta de confiança en sí mateixa, rancúnia i ràbia, malsons, etc. Ha realitzat algun treball amb regressions, imants i, anteriorment, una mica de Hatha Ioga, i encara que tot açò li va aportar una mica d'informació no li va solucionar els seus problemes de salut.

Acudeix per a realitzar el seu primer taller psicocorporal perquè li ressonava la informació que li havia arribat i després d'una entrevista prèvia al taller, observe una dona cansada, lluitadora, molt apagada, però encara amb esperança. Decidida a fer el taller l'avise que en una sóla sessió no ocorren els miracles, que es necessita un procés. Així doncs inicia el treball durant el qual plora, es desperta la seua menstruació i augmenta el flux de sang tacant la seua roba, expressa la seua ira, riu, torna a plorar i es va veient com, a poc a poc, canvia la seua energia, l'expressió de la seua cara i el seu Estar. En acabar, tan sols comparteix amb el grup com de meravellosa li ha resultat la sessió sense donar detalls, perquè assenyala que són massa íntims i com el grup no està consolidat, prefereix no comentar-los, però que ha sigut important per a ella.

Uns dies després envia un e-mail per a explicar-me amb més calma els detalls i que li donés la meua opinió professional. Va aprendre alguns exercicis bàsics dels que es van fer en el taller i els seguia practicant perquè li ajudaven a soltar i reposturar-se, i em va alegrar tot el que em deia en aquell correu electrònic:

Hola buenas tardes!! (...) Por el momento sólo suelto el cuerpo con los primeros ejercicios... algo de los ejercicios con la vagina y la colita. Estiro mis piernas lo mas que puedo. Pero he detectado una bola como una hernia que está alrededor de mi ombligo y se mueve de una lado a otro. He incluso masajeado mi abdomen y puedo moverla ... Creo que independientemente de los ejercicios debo hacerme un estudio... Tal vez un ultrasonido o una radiografía... ¿Que me sugieres? En cuanto a la incontinencia, solo podré controlarla cuando me hagan una cirugía reconstructiva; pero será en su momento. La orina sí la puedo controlar más al acomodar mi cadera desde el taller, pero la episiotomía que me hicieron el ginecólogo que me atendió en mi parto natural, fue pésima... ya otro ginecólogo me recomendó la cirugía. Así que por el momento continuaré mis ejercicios, para poder contener la orina. Ahora mi cuerpo es más flexible y más ágil.. respecto a las emociones que liberé trataré de resumirte, porque es algo muy personal y de mucho tabú para algunas mujeres...
Cuando recién casada, mi esposo trato alguna vez de experimentar el sexo anal conmigo por variar posiciones y a mi me desagradó por completo, lo rechacé y cuando lo intentó me lastimó. Finalmente, después de un año, nos divorciamos. La mujer que por la cual se fue era totalmente el opuesto a mí; en ese entonces yo era delgada y bien formada. Siempre he sido una mujer muy limpia y era muy femenina, siempre arreglada, bien vestida, profesional. Estaba en lo mejor de mi carrera, sembrando y a la vez todos mis esfuerzos me daban fruto rápidamente... Yo a él lo adoraba, siempre cariñosa, atenta y detallista, y mi frustración fue mayor cuando empezó a alejarse de mi sexualmente y empezó a embriagarse y a llegar tarde.. sin respuestas.. pasaron muchos detalles que prefiero no mencionar.. porque para algunas personas escépticas no tienen sentido...
Sólo puedo resumirte que me cambió por una mujer fea física y moralmente... su secretaria, vulgar, borracha y arribista con várices y toda la pinta de bruja; que finalmente después de 6 años, que lo exprimió de su capacidad y dinero, le gritó a la cara que nunca lo había amado, sólo utilizado... Cuando él regresó arrepentido a buscarme porque se estaba divorciando y, nunca se había desconectado emocionalmente en su mente y corazón de mí, me contó todo y pidió una segunda oportunidad... sino hubiera sido por los 4 años y medio de noviazgo intenso y el amor que le tenia a pesar de nuestro corto matrimonio por el civil, no lo hubiera aceptado, pues ya lo había perdonado con una meditación previa a su regresó. Dicen que Dios dispone y el diablo descompone... nuestra reconciliación sólo se da en un mes y medio pues él tenia una tos crónica y cuando lo checan por el doctor detectan tuberculosis y, detrás de ello un cáncer pulmonar en quinta etapa como racimo de uvas en sus pulmones e hígado, producto de sus excesivas pachangas semanales con que la otra mujer lo manipulaba.
El rencor se adueño de mi... y la culpa.. Cuando el fallece la ira y el resentimiento, me empiezan a minar de manera subconsciente. Mis sueños de pareja, de matrimonio desbaratados... esa es la MIERDA que tiré en el primer ejercicio,.. Dolor, rabia.. impotencia, culpa por no haber sabido tener sexo anal.... por no haber sido astuta o sucia como la mayoría de las mujeres cabronas que lo logran... En fin... ya lo solté. Hoy me doy cuenta de que, a pesar de todo, yo sigo siendo una mujer íntegra; de que lo amé en su momento con todo mi ser, que todo lo que sufrí fue para mi bien...
Años más tarde pude experimentar el sexo anal... pero sólo logre que mi cadera se fuera
moviendo de mi lugar, aunque pude tener orgasmos, creo que inconscientemente, encontré la pareja temporal que me enseñó que nada de eso era importante, pero tampoco fue el hombre adecuado.
Pasé años de abstinencia y luego decidí acercarme a N., buscando mi equilibrio emocional en cuanto a pareja, y aunque aparentemente es un chico increíble, educado, culto, un caballero, es bipolar, así que nos amamos incondicionalmente hasta que entró en crisis, pues fue nuestro único contrato... Amor, Sexo... esas son las palabras.. que después salen durante el taller... mi bloqueo giraba alrededor de ello.... tal vez esa sea la razón por la cual se formaron miomas en mi matriz, tantos intentos entre una relación duradera y otra..... ya hasta ahora comprendo porque el amor surge de uno mismo...
Pero sólo perdonando y soltando ese pasado se puede sanar... estoy aprendiendo a ver con los ojos del Alma, incluso cuando terminamos el taller pude decirle un NO rotundo a un hombre que ocasionalmente se había convertido en amante y he decidido que mejor será mi amigo, porque el hombre que yo quiero para mi es distinto... Debe ser como yo, libre para amar, que se respete, que sea leal, noble, romántico, compasivo, fuerte, en lo holístico. Así que por ahora debo continuar tranquila, serena sin miedo ya porque, el volver a mi centro en mi postura es como recuperar a la M.A. de hace muchos años, que todo lo que emprendía daba resultado porque confiaba en ella.... y lo dará, de eso estoy segura... por mí misma y mi hija que es mi mayor tesoro... !! te mando un Saludo Cordial y si esta información te sirve para mi Testimonio, la puedes utilizar, sólo te pido ser testimonio anónimo.. comprendes.. ?

P.d. la Dermatitis es producto de la falta de confianza en mi misma, fue ocasionando muchas situaciones negativas después de la muerte de P., hasta que afectaron no solo mi negocio, mi familia e incluso la cuestión laboral. Por eso cada vez que vienen a mi mente esos pensamientos, o emociones las suelto con la primera posición y la segunda... eso me ayuda , es como soltar la carga ... la basura del pasado de nada sirve.. Mi piel está mucho mejor y hasta me estoy aplicando con mi rostro a cuidarlo , todo incluso se me ha dado... Gracias Dr. Toni!!!

M.A. des d'aleshores ha millorat molt tant físicament com psíquica, ja que a través del treball psicocorporal proposat, la memòria corporal va començar a emergir des de la seua repressió més profunda i va poder trobar les respostes que necessitava per a entendre's i reinterpretar-se. Fins ara mai havia intentat evitar el joc de compensacions físiques que conformaven a través del seu caràcter psicològic, un psicocòs de culpabilitat.

LES DONES DE LA MEUA FAMÍLIA

B., és una dona de 47 anys que comença a assistir a tallers regulars (en grup) per recomanació d'un amic. Aparentment no presenta cap problema físic destacable, però una lectura corporal revela tensió crònica a la seua cintura escapular, especialment, en trapezis i musculatura posterior del coll, muscles i escàpula. Ella parla d'una sensació diferent en la part dreta del seu cos respecte de l'esquerra, moltes vegades molt evident en les cames. La seua cara manifesta una expressió facial mixta entre cansament i desconfiança, amb certa tensió en la mirada però, sense perdre esperança. Poc després d'iniciar el primer taller manifesta la dificultat de connectar i relaxar la seua zona pèlvica i malucs amb què evidenciem una altra zona de tensió crònica.

En els primers tallers, en els primers exercicis d'estiraments de la cadena posterior apareix angoixa, confusió, dolors, tensions o contraccions a causa de les compensacions que apareixen en diverses parts del seu cos. Però ella se sorprèn dels canvis que sent quan després de cada exercici se li convida a "habitar el cos". Amb el temps es lliura cada vegada més al treball, i perd la vergonya a utilitzar la veu per a alliberar la tensió. En les descàrregues emocionals es manifesta amb vehemència sorprenent-se ella mateixa de la seua expressivitat.

Però el més interessant és que, tal com va passant el temps, a més de sentir-se molt més lleugera i descarregada, sent que la seua autoestima augmenta. En alguns tallers deixa eixir el plor després d'obrir determinats espais i un dia comparteix amb el grup per primera vegada que s'acaba d'adonar de com tot el seu cos s'estructura sobre la base del seu patró de feminitat i el pes que les dones i les figures femenines de la seua família tenen en ella. Va ser des d'aleshores quan B. successivament va poder entendre des d'un altre lloc que no és la raó, el per què de la seua asimetria cenestèsica i va comprendre també que relaxar la seua esquena, coll i cara, alhora que adonar-se de quin havia de ser el seu lloc en el sistema familiar, quins els seus límits i els interessos per a reconciliar-se amb la seua feminitat, fins llavors eclipsada i condicionada amb certs introjectes emocionals d'origen sistèmic i cultural.

QUAN NO PUC PLORAR

F. és una dona jove que no arriba als quaranta anys. De personalitat social, divertida i activa. Presenta una peculiaritat que li incomoda, i és que cada vegada que veu plorar a una dona, no ho pot suportar. La lectura corporal denota les característiques psicocorporals típiques d'una persona de la seua caracteriología psicològica. encara que destaca la seua posturació asimètrica en estat normal. Després d'explorar la seua biografia conscient i els resultats amb altres tècniques terapèutiques, ella no troba explicació ni sanació al seu "fenomen". Però un bon dia, en un treball de respiració activada, té una experiència que la portarà a la comprensió i resolució. Durant el transcurs de la sessió va reviure el sentir-se dins de l'úter de la mare quan estava embarassada d'ella, però sentint tristesa, ganes de plorar que no vivia com a pròpies. En acabar la sessió, va compartir amb el grup l'experiència malgrat no saber exactament què implicava. Aquest tipus d'experiències solen aparèixer amb certa freqüència en els treballs de respiració. Uns dies després de la vivència, va anar a ca sa mare i li va preguntar si quan va estar embarassada d'ella va passar alguna cosa que la va disgustar molt, i la mare, ja quasi sense recordar-ho li contest'a que sí, certament, durant l'embaràs va morir una persona volguda i va tenir molt disgust i va plorar durant uns dies. La seua mare, sorpresa, li va preguntar com sabia d'això i a què venia. F. d'una manera intuïtiva i sense raonar-ho, va sentir que allò que explicava la seua mare d'alguna manera tenia a veure amb la seua experiència en la respiració encara que, de moment, no sabia com. Fins que un dia, va haver de presenciar a una dona plorant i sense adonar-se, ella la va assistir. Sorpresa de la seua acció descobrint-se ajudant a la dona en comptes d'eixir corrent, va esbrinar aleshores del sentit de la vivència en la respiració i el que li va explicar la mare i que per fi va poder resoldre el seu "fenomen". Poc després es va adonar també que a nivell psicocorporal, aqueixa por en veure el plor, li tenia la zona del pit oprimida perquè ella no es podia veure plorar i que molt del seu caràcter psicològic s'havia conformat al voltant de l'evasió al dolor, la depressió o la tristesa. Ara se sentia més alliberada i per tant més segura i responsable enfront de les adversitats de la vida i la seua postura era més fàcil de portar a l'eix i la rrespiració diferent.

LA POR A RECORDAR EL DOLOR

J. és un home proper als 40 anys que es dedica a l'esport de manera compromesa i intensa; participa en competicions importants. Arran d'una lesió a la cama dreta, hi ha alguna cosa en la seua biomecànica que no acaba de funcionar, perquè a l'estona d'iniciar la seua activitat física apareix un dolor similar al que va tenir quan la lesió, el qual li impedeix millorar ,o fins i to,t igualar les seues últimes marques.

Acudeix en principi amb una demanda tan sols física perquè els treballs de fisioteràpia i rehabilitació fets fins ara, si bé van guarir la sessió en el seu moment, no li han ajudat posteriorment a tornar a la plena normalitat.

Iniciem el treball i en la lectura corporal veiem un cos atlètic però amb la musculatura i els sistemes tendinosos molt escurçats o estirant d'ací i d'allà.

Comencem un treball exploratori del patró de respiració, la posturació, la desconnexió psiconeuromotora i el control emocional a causa d'un caràcter psicològic exigent i perfeccionista. Va recuperant longitud de les cadenes musculars i va sentint com aquest tipus de treball li retorna a una serenitat i flexibilitat que ell assegura necessàries per a restablir-se després de cada competició i preparar-se de cara a la següent.

Però, és en la tercera sessió quan en explorar la psiconeuromotricitat i la seua cinestésica, en evitar les compesaciones aparegudes posturant d'una determinada manera el seu cos, quan comença a entendre la desconnexió que té de la seua cama dreta i també del seu costat dret. En un moment donat decidim soltar la cadena lateral de la cama dreta i en tocar el punt on es va produir la lesió en el seu moment, reapareix el dolor intens que en aquell moment va sentir.

Quan va poder anar soltant aqueix punt i relaxar la resta de la cadena i permetre el dolor, va comprendre, sorprés, que, havent-se recuperat orgànicament de la lesió i no havent-hi doncs cap raó fisiopatológica lògica, tan sols era una por a tornar a lesionar-se. Aqueixa por li causava una posturació i biomecànica disfuncional, que al cap d'un temps d'iniciada la seua activitat esportiva, li ocasionava dolor, i al seu torn por a tornar a patir lesió, és a dir, un bucle sense eixida.

Una vegada comprès açò, i realitzant un treball de reconexió cinestèsica i cenestèsica de la seua cama i costat dret, va poder tornar a aconseguir el seu estatus anterior i seguir amb l'activitat esportiva amb absoluta normalitat, com també superar les seues pròpies marques.

EL SACRE ERA EN REALITAT LA VÍCTIMA

S. és un home de 56 anys, metge i terapeuta gestàltic que a més practica la antigimnàstica. Té l'ocasió d'acudir a uns tallers de TPE més per casualitat que per necessitat. No obstant això, ja en el primer taller descobreix que el que ell havia cregut sempre que era un problema local focalitzat en el seu sacre i malgrat els seus coneixements mèdics i terapèutics, és en realitat la conseqüència d'un patró postural determinat principalment pel seu caràcter psicològic i personalitat. Al llarg del desenvolupament d'un primer taller de 4 hores de durada, i seguint les meues indicacions, va més enllà del que fins ara l'antigimnàstica li havia aportat i, després d'alguns exercicis, aconsegueix realitzar determinats moviments i experimentar sensacions que ja havia oblidat des de fa molts anys en inhibir la seua zona pèlvica i sacroil·líaca.

Com a metge, havia focalitzat la seua atenció en la simptomatologia i en una visió traumatològica que a través de la seua carateriologia i personalitat exigent i perfectòfila, va fixar un creença, una forma corporal i una actitud que durant molt temps li causà problemes fins i tot relacionals, a part de dolors en el seu sacre rectificat. En acabar el taller i compartir amb el grup la seua experiència, va demanar opinió sobre les noves sensacions viscudes. La meua devolució per a il·lustrar-ho i que entenguera des de la intel·lectualtat què podia estar passant va ser la següent: a la teua postura física li correspon la teua postura emocional... la tensió dels teus tendons és directament proporcional a la tensió de les teues raons... Com era un home que ja havia fet treball personal i teràpia emocional, de seguida va entendre que la sobrecàrrega del seu sacre per la seua postura posterioritzada era la manifestació del seu nucli emocional neuròtic. Nucli que ja tenia treballat i elaborat des de la teràpia verbal emocional, però que no havia mai treballat des de la memòria corporal i la postura.

Així doncs, tot això va despertar el seu entusiasme a seguir fins i tot amb sessions individuals on vam poder treballar la posturació de les cames per a portar-les a l'eix, l'alliberament a nivell pèlvic i de malucs i el que a nivell conductual i biogràfic tènia de relació amb les seues dolències. Ara, ja sap com és l'origen del seu punt feble i sap quines implicacions té. Sap també quins exercicis pot fer per a descomprimir i alleujar i se sent més connectat amb els aspectes més positius de la seua personalitat.

DESPERTANT

I. és un home de mitjana edat que inicia el treball amb TPE en tallers grupals. Vol provar no sap molt bé per què. Inicia el treball i prompte s'obri i deixa eixir el seu plor, emocions, sentiments i la veu en les seues descàrregues emocionals. La seua curiositat es converteix en enteniment que la seua intuïció li va portar a un bon lloc i que sense saber com, a poc a poc, se sent més obert, més decidit, més expressiu i més content amb si mateix. Amb el temps i després de tallers amb respiració activada i integració psicocorporal, dóna passos de gegant en la presa de consciència i es veu com era i estava i com és i està ara. Comparteix amb el grup que mai haguera imaginat l'abast d'aquest tipus de treball i que el simple fet d'alliberar a poc a poc tensions acumulades condicionants de l'estat corporal, postural i actitudinal, com també de la connexió emocional amb l'entorn, podria haver-lo transformat en un home sensible. En aqueix sentit I. apunta al fet que ara sent que tot el que havia llegit o vist en altres persones sobre la sensibilitat i l'espiritualitat, l'energia i la emocionalitat, no és ja un anhel, si no una realitat.

Testimonis visuals

La història de DOMINIQUE

Aquest és un cas molt particular. He tingut el gust i l'honor de treballar amb una persona valenta que ha fet i està fent un procés terapèutic de primer orde. El seu testimoni és un exemple de com amb valentor, constància i entrega, malgrat l'edat, arriben el canvis. En el segon vídeo parla el Dr. Navarro, traumatòleg, qui fa un seguiment a Dominique. Tot i el llenguatge i el tarannà mèdic, el mateix metge constata els canvis que van manifestant-se.